Llínea 9: |
Llínea 9: |
| [[Image:Pilota_Alcoy.jpg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]] | | [[Image:Pilota_Alcoy.jpg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]] |
| | | |
− | El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]]. | + | El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho varen expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]]. |
| | | |
− | En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en el restant de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mitat del [[sigle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[sigle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]]. | + | En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en el restant de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mitat del [[sigle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[sigle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, varen llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]]. |
| | | |
| Des d'este moment i fins a mitat del [[sigle XX]] és el que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter. | | Des d'este moment i fins a mitat del [[sigle XX]] és el que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter. |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet. | | Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet. |
| | | |
− | A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]] '' es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar numerosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota. | + | A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]] '' es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar numerosos tornejos oficials que varen incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota. |
| | | |
| Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives. | | Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives. |