Canvis

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un només país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un només país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la van denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la van denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.

Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.

La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.

La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.

Fins a finals del [[s. XVII]], inicis del [[s. XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.

Fins a finals del [[s. XVII]], inicis del [[s. XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.

En dificultat els portuguesos es van sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la [[Hispània]].

En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la [[Hispània]].

Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.

Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que varen canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.

== Geografia ==

== Geografia ==