− | Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots van morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu. | + | Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu. |
| En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. | | En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. |
− | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment. | + | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment. |