Canvis

Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de [[16 d'octubre]] de [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.

Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de [[16 d'octubre]] de [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.

Les grans avingudes de [[1406]] i [[1427]] se van portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  

Les grans avingudes de [[1406]] i [[1427]] se varen portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  

{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, van cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}

{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, varen cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}

El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  

El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  

==Arquitectura actual pont==

==Arquitectura actual pont==

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  

El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine varen den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  

==Casalicis==

==Casalicis==

Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  

Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  

En la seua base constava la inscripció següent:  

En la seua base constava la inscripció següent:  

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…

Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estos restos de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum varen donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estos restos de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}

  {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}