Canvis

Excepte en la seua específica combinació cap de les següents característiques és exclusiva del capitalisme: la motivació basada en el càlcul cost-benefici dins d'una economia d'intercanvi basada en el mercat, l'émfasis llegislatiu en la protecció d'un tipos específic d'apropiació privada (en el cas del capitalisme particularment [[John Locke|lockeana]]), o el predomini de les ferramentes de producció en la determinació de les formes socioeconòmiques. Aixina, només el conjunt codependent de tals característiques pot ser considerat un sistema capitaliste, organisativament entorn de les relacions socials que produïx en determinats espais, independentment es veja de forma favorable o no, seria:  

Excepte en la seua específica combinació cap de les següents característiques és exclusiva del capitalisme: la motivació basada en el càlcul cost-benefici dins d'una economia d'intercanvi basada en el mercat, l'émfasis llegislatiu en la protecció d'un tipos específic d'apropiació privada (en el cas del capitalisme particularment [[John Locke|lockeana]]), o el predomini de les ferramentes de producció en la determinació de les formes socioeconòmiques. Aixina, només el conjunt codependent de tals característiques pot ser considerat un sistema capitaliste, organisativament entorn de les relacions socials que produïx en determinats espais, independentment es veja de forma favorable o no, seria:  

*El ''sistema'' econòmic en el qual les relacions socials de producció i l'orige de la cadena de comandament –Incloent l'empresària per delegació– S'establix des de la titularitat privada i exclusiva dels accionistes d'una [[empresa]] en funció de la participació en la seua creació en tant primers propietaris del capital. La propietat i l'usdefruit queda aixina en mans dels que van adquirir o van crear el capital tornant interés la seua òptima utilisació, atenció i acumulació, en independència que l'aplicació productiva del capital es genere per mig d'un treball colectiu i conjunt, material i immaterial, per cada un dels actors de la mateixa empresa.

*El ''sistema'' econòmic en el qual les relacions socials de producció i l'orige de la cadena de comandament –Incloent l'empresària per delegació– S'establix des de la titularitat privada i exclusiva dels accionistes d'una [[empresa]] en funció de la participació en la seua creació en tant primers propietaris del capital. La propietat i l'usdefruit queda aixina en mans dels que varen adquirir o varen crear el capital tornant interés la seua òptima utilisació, atenció i acumulació, en independència que l'aplicació productiva del capital es genere per mig d'un treball colectiu i conjunt, material i immaterial, per cada un dels actors de la mateixa empresa.

Per extensió es denomina capitaliste a la classe social més alta d'este sistema econòmic ("[[burguesia]]"), o bé a la forma comuna que tindrien els interessos individuals dels propietaris de capital en tant [[accioniste]]s i [[patró|patrons]] d'empreses; també es denomina capitalisme a tot l'orde social i polític (llegislació, idiosincràsia, etc.) que orbita al voltant del sistema i al mateix temps determina estructuralment les possibilitats del seu contingut.

Per extensió es denomina capitaliste a la classe social més alta d'este sistema econòmic ("[[burguesia]]"), o bé a la forma comuna que tindrien els interessos individuals dels propietaris de capital en tant [[accioniste]]s i [[patró|patrons]] d'empreses; també es denomina capitalisme a tot l'orde social i polític (llegislació, idiosincràsia, etc.) que orbita al voltant del sistema i al mateix temps determina estructuralment les possibilitats del seu contingut.

Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>

Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI van reforçar estes tendències i van fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es varen organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI varen reforçar estes tendències i varen fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

El camí cap al capitalisme a partir del sigle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del [[Renaiximent]] i de la [[Reforma]]. Estos moviments van canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns Estats nacionals que van proporcionar les condicions necessàries per al creiximent i desenroll del capitalisme en les nacions europees. Este creiximent va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'este excedent per a generar major creiximent, la qual cosa va generar industrialisació en les regions del nort.

El camí cap al capitalisme a partir del sigle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del [[Renaiximent]] i de la [[Reforma]]. Estos moviments varen canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns Estats nacionals que varen proporcionar les condicions necessàries per al creiximent i desenroll del capitalisme en les nacions europees. Este creiximent va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'este excedent per a generar major creiximent, la qual cosa va generar industrialisació en les regions del nort.

==Refèrencies==

==Refèrencies==