124 718
edicions
Canvis
mLlínea 142:
Llínea 142: − +
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
== Història ==
== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
El [[castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a [[Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].