Canvis

11 bytes afegits ,  15:31 23 abr 2016
m
Text reemplaça - 'tambe' a 'també'
Llínea 19: Llínea 19:  
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
 
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
   −
En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, tambe al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
+
En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
 
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
 
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
   Llínea 49: Llínea 49:  
* [[AIX]]: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].
 
* [[AIX]]: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].
 
* [[Xenix]]: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue  a SCO.
 
* [[Xenix]]: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue  a SCO.
* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - tambe han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.  
+
* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.  
 
* [[Linux]]: En [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''nucleu'' [[Linux (nucleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el mon empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
 
* [[Linux]]: En [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''nucleu'' [[Linux (nucleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el mon empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
   Llínea 55: Llínea 55:     
* La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
 
* La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
* Xenix tambe sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
+
* Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero tambe incorpora propietat intelectual de BSD.
+
* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
 
* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
 
* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
 
* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
 
* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este tambe se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.
+
* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.
 
* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].
 
* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].
   Llínea 66: Llínea 66:  
UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en  [[The Open Group]] en Estats Units i atres països.  Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.  
 
UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en  [[The Open Group]] en Estats Units i atres països.  Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.  
   −
En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica tambe a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) tambe s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.
+
En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.
    
== Implementaciones mes importants ==
 
== Implementaciones mes importants ==
Llínea 75: Llínea 75:  
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
 
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
 
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  
 
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu tambe naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
+
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
 
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
 
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
   −
Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (tambe denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:
+
Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:
   −
* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], tambe distribucions com  [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
+
* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], també distribucions com  [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
 
* [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].
 
* [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].
 
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
 
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
Llínea 119: Llínea 119:  
{{listaref|2}}
 
{{listaref|2}}
   −
== Véase tambe ==
+
== Véase també ==
 
* [[Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX]]
 
* [[Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX]]
 
* [[The Open Group]]
 
* [[The Open Group]]
124 351

edicions