Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudià llengües orientals i al seu regres a [[Espanya]] continuà en dits estudis. Acabà llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fé.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref> | + | En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudià llengües orientals i al seu regres a [[Espanya]] continuà en dits estudis. Acabà llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fé.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pàgines XXVIII-XXIX</ref> |
| | | |
| Traslladat a [[Madrit]], es doctorà en filosofia i lletres, despuix treballà per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envià croniques sobre la guerra, escomençà a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula. | | Traslladat a [[Madrit]], es doctorà en filosofia i lletres, despuix treballà per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envià croniques sobre la guerra, escomençà a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula. |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de [[llatí]]. Aprovà les oposicions i és nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]. | | En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de [[llatí]]. Aprovà les oposicions i és nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]. |
| | | |
− | En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarrés com són les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportació navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref> | + | En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarrés com són les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportació navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pàgines 49-52 </ref> |
| | | |
| Poc despuix aprovà unes oposicions per a la catedra de llatí de l'Institut General i Tecnic de Valéncia (actual Institut Lluís Vives) a on es traslladà a viure. Escomençà a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llatí basat en el llatí migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que va editar despuix (vore bibliografia). | | Poc despuix aprovà unes oposicions per a la catedra de llatí de l'Institut General i Tecnic de Valéncia (actual Institut Lluís Vives) a on es traslladà a viure. Escomençà a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llatí basat en el llatí migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que va editar despuix (vore bibliografia). |