Canvis

'''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]].

'''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]].

És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, només per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a  en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés)[http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat  en al voltant d'un milló d'habitants.

És la tercera ciutat de [[Andalusia]] tant per tamany com per població, només per darrere de [[Sevilla]] i [[Màlaga]]. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província [[Baetica|Bètica]] durant el [[Imperi Romà]] i del [[Califat de Còrdova]] durant la [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|invasió musulmana]], que va governar gran part de la [[península Ibèrica]]. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a  en al voltant de mig milló d'habitants allà pel [[sigle X]], sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.<ref name = "Ciudadgrande">(en anglés) [http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm geography.about.com]</ref> Si be els [[croniste]]s del [[sigle X]], de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat  en al voltant d'un milló d'habitants.

Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba"  van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.  

Les [[Mesquita|mesquites]], les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba"  van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.  

El seu casc històric fon declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref>

El seu caixco històric fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1984]].<ref>(en anglés) [http://whc.unesco.org/en/list/313 ''Historic Centre of Còrdova''], web de la [[UNESCO]]. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref> És candidata a la [[Capital Europea de la Cultura|capitalidad cultural europea]] per a l'any [[2016]].<ref>[http://www.capitalcultural2016.cordoba.es/ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura], web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).</ref>

Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el [[estoic]] romà [[Séneca]], el musulmà [[Averrois]] i el jueu [[Maimónides]]. També van nàixer a Córdova els poetes [[Lucà]], [[Juan de Mena]] i [[Luis de Góngora]].

Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el [[estoic]] romà [[Séneca]], el musulmà [[Averrois]] i el jueu [[Maimónides]]. També van nàixer a Córdova els poetes [[Lucà]], [[Juan de Mena]] i [[Luis de Góngora]].