8229
edicions
Canvis
mLlínea 5:
Llínea 5: − + − + − Llínea 18:
Llínea 17: − + − + Llínea 38:
Llínea 37: − + − − + − Llínea 61:
Llínea 58: − + Llínea 77:
Llínea 74: − + − Llínea 84:
Llínea 80: − + −
sense resum d'edició
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
=Topònim i etimologia=
==Topònim i etimologia==
La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]].
La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]].
==Geografia==
=Geografia=
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]].
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]].
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.
=Economia=
==Economia==
Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
=Punts d'interés=
==Punts d'interés==
* Museu Naval (Centre Herrerías)
* Museu Naval (Centre Herrerías)
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
==Festivitats d'interes==
=Festivitats d'interes=
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].
==Personages ilustres==
=Personages ilustres=
* [[Concepció Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.
* [[Concepció Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.
En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisio, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. Tambe del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá.
En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisio, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. Tambe del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá.
=Parroquies=
==Parroquies==
* Brión (Santa María)
* Brión (Santa María)
* Serantes (San Salvador)
* Serantes (San Salvador)
==Ciutats germanes==
=Ciutats germanes=
* Lugo Bandera d'[[Espanya]] ([[2000]])
* Lugo Bandera d'[[Espanya]] ([[2000]])
* Adelaida Bandera d'[[Australia]] ([[2008]])
* Adelaida Bandera d'[[Australia]] ([[2008]])
==Referencies==
=Referencies=
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.