Canvis

'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] – [[Llíria]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Juan I de Narbona|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] – [[Llíria]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Juan I de Narbona|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo de [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho van vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo de [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.