Canvis

Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren les seues orígenes fins a la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] en el [[mar Adriatic]] (actualment Korčula, en [[Croacia]]) a on fins i tot se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la [[historiografia]] moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat varies voltes en ciutats del nort d'[[Italia]]. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en [[Dalmacia]]. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià [[Chronicon Iustiniani]] (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venecia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Italia.{{cr}}

Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren les seues orígenes fins a la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] en el [[mar Adriatic]] (actualment Korčula, en [[Croacia]]) a on fins i tot se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la [[historiografia]] moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat varies voltes en ciutats del nort d'[[Italia]]. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en [[Dalmacia]]. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià [[Chronicon Iustiniani]] (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venecia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Italia.{{cr}}

== Impacte historic ==

== Impacte històric ==

Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a Chinenca per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'unica delegacio romana que parti a la Chinenca en objecte d'establir relacions diplomatiques entre Roma i Chinenca), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de Chinenca, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (cridats llavors ''aletría'') des del [[segle XII]].

La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (cridats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].

El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}}

El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}}