Canvis

==Biografia==

==Biografia==

Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].  

Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].  

==Obra==

==Obra==

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Historia Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

===Bibliografia de l'autor===

===Bibliografia de l'autor===

*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)

*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)

*La Creació. Historia Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.

*La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.

*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.

*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.