Canvis

Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).

[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).

[[Categoria:Antiga Roma]]

[[Categoria:Antiga Roma]]