41 037
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Santa Creu.jpg|thumb|Vista des de la porta de Santa Catalina]]
[[Archiu:Santa Creu.jpg|thumb|Vista des de la porta de Santa Catalina]]
[[Archiu:Santa_creu_palma.JPG|thumb|Iglésia de Santa Creu (portal)]]
[[Archiu:Santa_creu_palma.JPG|thumb|Iglésia de Santa Creu (portal)]]
L''''Iglésia de Santa Creu''' està situada al cantó del [[carrer de Santa Creu]] i del [[carrer Sant Llorenç]] de [[Palma]], en l'illa de [[Mallorca]].
L''''Iglésia de Santa Creu''' està situada en el cantó del [[carrer de Santa Creu]] i del [[carrer Sant Llorenç]] de [[Palma]], en l'illa de [[Mallorca]].
És una de les primeres parròquies de Palma, originària del [[sigle XIV]], d'estil gòtic. Té la coberta de [[volta de creueria]], excepte el [[presbiteri]] que és de [[volta nervada]].
És una de les primeres parròquies de Palma, originària del [[sigle XIV]], d'estil [[gòtic]]. Té la coberta de [[volta de creueria]], excepte el [[presbiteri]] que és de [[volta nervada]].
Hi ha retaules d'estil gòtic i atres d'estil barroc, com el retaule major. Per davall del presbiteri es troba la [[cripta de Sant Llorenç]] que forma part del museu parroquial.
Hi ha retaules d'estil gòtic i atres d'estil barroc, com el retaule major. Per devall del presbiteri es troba la [[cripta de Sant Llorenç]] que forma part del museu parroquial.
Les obres s'iniciaren en l'any [[1335]] en uns terrenys donats pel bisbe de [[Barcelona]]. S'utilisa la pedra de la pedrera real de [[Castell de Bellver|Bellver]]. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dos iglésies diferents: la primera, s'hauria acabat en l'any [[1371]], la data de la fundació de la campana major, i la segona, que es podria haver iniciat cap a l'any [[1440]], segons nos indica un document de [[1445]], que parla de la "nova iglésia que s'està pujant". En l'any [[1564]] es colocà la clau de volta del [[presbiteri]].
Les obres s'iniciaren en l'any [[1335]] en uns terrenys donats pel bisbe de [[Barcelona]]. S'utilisa la pedra de la pedrera real de [[Castell de Bellver|Bellver]]. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dos iglésies diferents: la primera, s'hauria acabat en l'any [[1371]], la data de la fundació de la campana major, i la segona, que es podria haver iniciat cap a l'any [[1440]], segons nos indica un document de [[1445]], que parla de la "nova iglésia que s'està pujant". En l'any [[1564]] es colocà la clau de volta del [[presbiteri]].
La planta configura una superfície en una amprada de 26 metros que contrasta en la seua llongitut, de 48 metros. Les capelles laterals ocupen l'espai entre els [[contraforts]]. N'hi ha cinc d'[[Apsis|absidals]]. Té coberta de [[Volta de creueria]], excepte en el [[presbiteri]], que és de [[volta nervada]].
La planta configura una superfície en una amprada de 26 metros que contrasta en la seua llongitut, de 48 metros. Les capelles laterals ocupen l'espai entre els [[contraforts]]. N'hi ha cinc d'[[Apsis|absidals]]. Té coberta de [[Volta de creueria]], excepte en el [[presbiteri]], que és de [[volta nervada]].
El [[retaule]] major és d'estil barroc tardà, presenta una image de [[Santa Helena]] i una atra de la [[Mare de Deu del Carme]] que denoten la tradició marinera de la parròquia. També es conserva una taula gòtica que representa a la [[Mare de Deu del Bon Camí]], obra de [[Gabriel Mòger]], del [[sigle XVI]].
El [[retaule]] major és d'estil barroc tardà, presenta una image de [[Santa Elena]] i una atra de la [[Mare de Deu del Carme]] que denoten la tradició marinera de la parròquia. També es conserva una taula gòtica que representa a la [[Mare de Deu del Bon Camí]], obra de [[Gabriel Mòger]], del [[sigle XVI]].
La tercera capella de la dreta acolle la image gòtica de la [[Mare de Deu de Santa Creu]] i la tercera de l'esquerra està dedicada al [[Cor de Jesús]]. En esta capella està el sepulcre d'[[Antoni Barceló i Pont de la Terra]], conegut popularment com el Capità Barceló.
La tercera capella de la dreta acull l'image gòtica de la [[Mare de Deu de Santa Creu]] i la tercera de l'esquerra està dedicada al [[Cor de Jesús]]. En esta capella està el sepulcre d'[[Antoni Barceló i Pont de la Terra]], conegut popularment com el Capità Barceló.
La frontera principal està inacabada i, a la dreta, està el campanar. La més interessant és la del lateral nort, situada al [[carrer de Santa Creu]] que presenta un portal essencialment barroc, alçat damunt una escala de cinc escalons i franquejat per [[estípits geomètrics]], de tradició [[manierista]] i un frontó corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El [[frontó]] emmarca un [[capelleta|caseta]] en apsis en forma de copinya que conté una image de [[Santa Elena]].
La frontera principal està inacabada i, a la dreta, està el campanar. La més interessant és la del lateral nort, situada al [[carrer de Santa Creu]] que presenta un portal essencialment barroc, alçat damunt una escala de cinc escalons i franquejat per [[estípits geomètrics]], de tradició [[manierista]] i un frontó corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El [[frontó]] emmarca un [[capelleta|caseta]] en apsis en forma de copinya que conté una image de [[Santa Elena]].
La cripta de Sant Llorenç està en el presbiteri de l'iglésia i és de finals del [[sigle XIII]] o de principi del [[sigle XIV|XIV]]. Té la planta quadrangular rodejada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, en cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de [[Volta de creueria]] sostinguda per quatre columnes octogonals en [[capitells geomètrics]]. El portal d'accés és de llinda molurada en representacions zoomòrfiques en els capitells. Hi ha un retaule renaixentista dedicat a Sant Llorenç i un santcrist gòtic.
La cripta de Sant Llorenç està en el presbiteri de l'iglésia i és de finals del [[sigle XIII]] o de principi del [[sigle XIV|XIV]]. Té la planta quadrangular rodejada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, en cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de [[Volta de creueria]] sostinguda per quatre columnes octogonals en [[capitells geomètrics]]. El portal d'accés és de llinda molurada en representacions zoomòrfiques en els capitells. Hi ha un retaule renaixentista dedicat a Sant Llorenç i un santcrist gòtic.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Valero, Gaspar (1993). ''Itineraris pel centre històric de Palma''. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4
* Valero, Gaspar (1993). ''Itineraris pel centre històric de Palma''. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4