211
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' (Arras, 6 de maig de 1758 - París, 28 de juliol de 1794) conegut com '''Maximilien Robe...»
'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], 6 de maig de [[1758]] - [[París]], 28 de juliol de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels mes prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció mes radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periode revolucionari conegut com "el terror".
Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors mes desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels mes poderosos lìders de la [[Revolució]].
Entre [[1793]] i [[1794]], liderá el denominat «[[Regne del terror]]», durant el qual governà [[França]] de forma autocràtica, sumint al païs en un periodo de perseguiments politics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a [[França]] de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.
Finalment, després de la mort de [[Danton]], se desencadenaren una serie de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta mes poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara mes la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.
Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter mes conservador.
Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors mes desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels mes poderosos lìders de la [[Revolució]].
Entre [[1793]] i [[1794]], liderá el denominat «[[Regne del terror]]», durant el qual governà [[França]] de forma autocràtica, sumint al païs en un periodo de perseguiments politics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a [[França]] de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.
Finalment, després de la mort de [[Danton]], se desencadenaren una serie de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta mes poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara mes la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.
Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter mes conservador.