| Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. | | Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nort de l'[[Imperi Romà]] i que varen contribuir decisivament a la seua caiguda. En la seua expansió, varen formar els regnes de l'[[edat mija]] en [[Europa]]. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobarts]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]]. |
− | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[segle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials). | + | Estes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguetat. Ya des del [[sigle II aC]] varen tindre disputes i batalles en els romans en les [[guerres címbries]], que els nomenaven despectivament bàrbars i que els varen donar nom com a colectiu (Germania era una de les províncies imperials). |