Canvis

===De l'antiga Arse a Saguntum===

===De l'antiga Arse a Saguntum===

Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'historia de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el segle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".

Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'historia de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el sigle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".

La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].

La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].

===Edat Moderna i Contemporànea===

===Edat Moderna i Contemporànea===

[[Image:Ayuntamiento de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 53-55 HDR.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sagunt]]

[[Image:Ayuntamiento de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 53-55 HDR.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sagunt]]

En el segle XVIII, Sagunt era coneguda com Murviedro i Antonio José Cavanilles mos fa referència al creiximent de la seua població:

En el sigle XVIII, Sagunt era coneguda com Murviedro i Antonio José Cavanilles mos fa referència al creiximent de la seua població:

::"En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."

::"En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."

Antonio José Cavanilles  

Antonio José Cavanilles  

Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].

Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].

A principis del segle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota historia relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.

A principis del sigle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota historia relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.

La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

==Demografia==

==Demografia==

Sagunt contava en 66.070 habitants en [[2009]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[segle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

Sagunt contava en 66.070 habitants en [[2009]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

En el núcleu històric de Sagunt es comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà es la llengua predominant.

En el núcleu històric de Sagunt es comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà es la llengua predominant.

La seua economia està basada principalment en l'industria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com [[garroferes]], [[oliveres]] i algunes [[vinyes]] i [[armeles]]; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel [[taronger]] i atres frutals.

La seua economia està basada principalment en l'industria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com [[garroferes]], [[oliveres]] i algunes [[vinyes]] i [[armeles]]; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel [[taronger]] i atres frutals.

Fins el segle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este segle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres.

Fins el sigle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este sigle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres.

L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer.

L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer.

L'industrialisació es produí en el segle XX. A principis d'este segle començà l'exportació de mineral de ferro d'Ulls Negres ([[Terol]]) a part de les fabriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

L'industrialisació es produí en el sigle XX. A principis d'este sigle començà l'exportació de mineral de ferro d'Ulls Negres ([[Terol]]) a part de les fabriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

==Monuments==

==Monuments==