Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
− | El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquesta cristiana del [[segle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]]. | + | El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquesta cristiana del [[sigle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]]. |
| | | |
| És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme. | | És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme. |
| | | |
− | Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[segle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref> | + | Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[sigle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref> |
| | | |
− | En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[segle XVIII]] tenia una 300 habitants, en [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i actualment ([[2007]]) només en queden 15 veïns. | + | En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[sigle XVIII]] tenia una 300 habitants, en [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i actualment ([[2007]]) només en queden 15 veïns. |
| | | |
| ==Demografia== | | ==Demografia== |