Canvis

4 bytes afegits ,  12:41 9 feb 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
'''Euskal Herria''' (que vol dir ''país del eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió".
 
'''Euskal Herria''' (que vol dir ''país del eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme èuscar en el que se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, "a un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia al espai en el que la cultura vasca se manifesta en tota la seua dimensió".
   −
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[segle XVI]], fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[segle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
+
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en [[1968]]. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
    
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúzcoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
 
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúzcoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
124 625

edicions