Canvis

La catedral, que s'anava fent a mesura que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya al final del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en els seus huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer.  

La catedral, que s'anava fent a mesura que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya al final del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en els seus huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer.  

Entre [[1300]] i [[1350]] es va tancar el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es van construir tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i es va iniciar el [[cimbori]].  

Entre [[1300]] i [[1350]] es va tancar el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es varen construir tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i es va iniciar el [[cimbori]].  

L'antiga [[Sala Capitular]] (hui ''Capella del Sant Càliç'') ([[1356]]-[[1369]]), a on es reunien els clercs per a delliberar els asunts interns, i la torre [[campanar]] del [[Micalet]] ([[1381]]-[[1425]]) es van alçar inicialment separades de el restant de l'església, pero en [[1459]] els mestres [[Francesc Baldomar]] i [[Pere Compte]] van iniciar l'ampliació de les naus de la catedral en un tram més, conegut com ''Arcada Nova'' o ''Arcada de la Seu'', i la van unir definitivament tant en la sala capitular com en el ''Micalet''. Des d'aquell moment la catedral mesura 94 metros de llarc per 53,65 d'ample en el transepte.  

L'antiga [[Sala Capitular]] (hui ''Capella del Sant Càliç'') ([[1356]]-[[1369]]), a on es reunien els clercs per a delliberar els asunts interns, i la torre [[campanar]] del [[Micalet]] ([[1381]]-[[1425]]) es varen alçar inicialment separades de el restant de l'iglésia, pero en [[1459]] els mestres [[Francesc Baldomar]] i [[Pere Compte]] van iniciar l'ampliació de les naus de la catedral en un tram més, conegut com ''Arcada Nova'' o ''Arcada de la Seu'', i la varen unir definitivament tant en la sala capitular com en el ''Micalet''. Des d'aquell moment la catedral mesura 94 metros de llarc per 53,65 d'ample en el transepte.  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Seu en Valéncia.</center>]]

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Seu en Valéncia.</center>]]

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i varen ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

   

   

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el [[1774]] i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el [[1774]] i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

El [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es van perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fondo de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no van ser reconstruïts.  

El [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es van perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fondo de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no van ser reconstruïts.  

Aixina mateix en [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, van ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

Aixina mateix en [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, varen ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

En [[1972]] es va mamprendre la tasca de [[repristinació]] de la catedral, que va significar la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va quedar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.

En [[1972]] es va mamprendre la tasca de [[repristinació]] de la catedral, que va significar la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va quedar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.