Canvis

L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).

Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la volta, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

== Vore tambe ==

== Vore tambe ==