Canvis

[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]

[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]

L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].

L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en la [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a l'hora en la ciutat de [[Roma]]. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra|món]] . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[Papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es varen mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

== Vore també ==

== Vore també ==