124 718
edicions
Canvis
mLlínea 12:
Llínea 12: − + − + − + − + Llínea 37:
Llínea 37: − + − +
Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[segle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.
=== Cap a la madurea de la llengua ===
=== Cap a la madurea de la llengua ===
Durant el [[segle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".
Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".
== Segle d'Or valencià (sigle XV) ==
== Segle d'Or valencià (sigle XV) ==
{{AP|Segle d'Or valencià}}
{{AP|Segle d'Or valencià}}
El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]].
El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]].
=== Poesia ===
=== Poesia ===
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
== Del segle XVI fins a la Renaixença ==
== Del sigle XVI fins a la Renaixença ==
=== La Decadència ===
=== La Decadència ===
=== Renaixença ===
=== Renaixença ===
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[segle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
== De la Renaixença a l'actualitat ==
== De la Renaixença a l'actualitat ==