Canvis

6 bytes afegits ,  17:13 24 gin 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Visigoth migrations.jpg|thumb|Migracions visigòtiques]]
 
[[Archiu:Visigoth migrations.jpg|thumb|Migracions visigòtiques]]
[[Archiu:Roman Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] a l'any 133 AC (roig), 44 AC (taronja), [[14]] DC (groc), and [[117]] D (vert)]]
+
[[Archiu:Roman Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] en l'any 133 AC (roig), 44 AC (taronja), [[14]] DC (groc), and [[117]] D (vert)]]
 
Els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]]. El seu nom significa "[[gots]] de l'oest". Els visigots varen ser un poble germànic procedent de la divisió que varen patir els gots per les invasions dels [[huns]], cap al 370. Són els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]].  
 
Els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]]. El seu nom significa "[[gots]] de l'oest". Els visigots varen ser un poble germànic procedent de la divisió que varen patir els gots per les invasions dels [[huns]], cap al 370. Són els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]].  
   −
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germania (regió)|Germania]], es varen establir allà, fins que a principis del [[segle III]] es varen instalar a la vora del [[mar Negre]], en la zona de [[Crimea]], d'on varen ser expulsats pels [[huns]] en l'any [[376]]. Pero llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i [[ostrogots]].
+
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans per lo que fa a la [[Germania (regió)|Germania]], es varen establir allà, fins que a principis del [[sigle III]] es varen instalar a la vora del [[mar Negre]], en la zona de [[Crimea]], d'a on varen ser expulsats pels [[huns]] en l'any [[376]]. Pero llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i [[ostrogots]].
 
Els visigots acabaren per acceptar el [[cristianisme]] [[catòlic]] i el [[llatí]] com a llengua.
 
Els visigots acabaren per acceptar el [[cristianisme]] [[catòlic]] i el [[llatí]] com a llengua.
  
124 784

edicions