Llínea 62: |
Llínea 62: |
| *'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. | | *'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''. |
| [[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]] | | [[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]] |
− | En el [[segle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. | + | En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles. |
− | Fins als anys 20 del [[segle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant. | + | |
− | L'edifici actual de l'ermita data del [[segle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina van ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual van cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any. | + | Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant. |
− | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat benetXVI. | + | |
| + | L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any. |
| + | |
| + | Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI. |
| | | |
| ===Monumentos Civiles=== | | ===Monumentos Civiles=== |
| [[Imatge:Tavernes Blanques L'Altruista.JPG|left|thumb|160px|<center>La Altruista.</center>]] | | [[Imatge:Tavernes Blanques L'Altruista.JPG|left|thumb|160px|<center>La Altruista.</center>]] |
− | *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és a dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de tots els corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal. | + | *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal. |
| | | |
− | Després de la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'església parroquial. Després va ser cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la [[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] va dispondre d'un auditori propi en [[1972]].
| + | Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Més tart va ser cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la [[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] va dispondre d'un auditori propi en [[1972]]. |
| | | |
− | Enderrocada en 2010.
| + | Va ser enderrocada en l'any [[2010]]. |
| | | |
| ==Personalitats== | | ==Personalitats== |