Canvis

'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis murcians de [[Jumilla]] i [[Yecla]], en el sud-est de [[Espanya]]- Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de oblació en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis murcians de [[Jumilla]] i [[Yecla]], en el surest d'[[Espanya]]- Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de YEcla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

== Història ==

== Història ==

Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també de Abanilla, haven permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres sigueren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de entonces sigueren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó.

Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó.

Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les cabeceres de les rambles de Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una veintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de La Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i de Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de la Ombria de la Sarsa.

Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una veintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de La Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i de Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de la Ombria de la Sarsa.

== Llengua ==

== Llengua ==

Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en 1921 de "El valencià". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el valencià no te reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi ajuntament.

Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en 1921 de "El valencià". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el valencià no te reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi Ajuntament.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==