Canvis

72 bytes afegits ,  17:00 5 gin 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 8: Llínea 8:  
La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.
 
La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.
   −
'''L'informatica''', tambe nomenada computacio en America, es una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informacio i senyes en format digital. L'informatica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del segle XX, en l'aparicio de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informacio.
+
'''L'informàtica''', tambe nomenada computació en America, és una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informació i senyes en format digital. L'informàtica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del [[sigle XX]], en l'aparició de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informació.
   −
En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicacio d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informacio). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisacio, i la diseminacio de l'informacio cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En angles, la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.
+
En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En [[anglés]], la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.
   −
== Historia ==
+
== Història ==
En els inicis del proces d'informacio, en l'informatica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monotons de l'area administrativa. L'automatisacio d'eixos processos portà com a conseqüencia directa una disminucio dels costs i un increment en la productivitat. En l'informatica convergixen els fonaments de les ciencies de la computacio, la programacio i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica.  
+
En els inicis del proces d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monotons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüencia directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciencies de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica.  
   −
Se pot entendre per informatica a l'unio sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestio de negocis, almagasenament i consulta d'informacio, monitorisacio i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigacio, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informatica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment es dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informatica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les mes simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics mes complexos.  
+
Se pot entendre per informàtica a l'unió sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informàtica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment és dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informàtica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les més simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics més complexos.  
   −
Entre les funcions principals de l'informatica es conten les següents:
+
Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents:
*Creacio de noves especificacions de treball
+
*Creació de noves especificacions de treball
*Desenroll i implementación de sistemes informatics
+
*Desenroll i implementación de sistemes informàtics
*Sistematisacio de processos
+
*Sistematisació de processos
*Optimización dels metodos i sistemes informatics existents
+
*Optimizació dels metodos i sistemes informatics existents
*Facilitar l'automatización de senyes
+
*Facilitar l'automatizació de senyes
   −
== Sistemes de tractament de l'informacio ==
+
== Sistemes de tractament de l'informació ==
Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informacio. Conforme a aixo, els sistemes informatics deuen realisar les següents tres tasques basiques:
+
Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informació. Conforme a aixo, els sistemes informàtics deuen realisar les següents tres tasques basiques:
   −
*Entrada: captacio de l'informacio. Normalment son senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
+
*Entrada: captació de l'informació. Normalment són senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
*Proces: tractament de l'informacio. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resoldre un requeriment.
+
*Proces: tractament de l'informació. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resoldre un requeriment.
*Eixida: transmissio de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.
+
*Eixida: transmissió de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.
   −
Sistema operatiu es un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.
+
Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.
Sistemes d'enviament i control, son sistemes basats en la mecanica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electro, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent electrica, si es alterna o continua o si es induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).
+
Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecanica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent electrica, si és alterna o continua o si és induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).
   −
Sistemes d'archiu, son sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informacio que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informacio demanada.
+
Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada.
   −
Codic ASCII, Es un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicacio entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informatics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informacio per al control i manipulacio de dispositius digitals.
+
Codic ASCII, és un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informàtics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informació per al control i manipulació de dispositius digitals.
    
En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numero del codic ASCII apareixera el caracter corresponent, unicament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.
 
En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numero del codic ASCII apareixera el caracter corresponent, unicament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.
   −
== Virus informatics ==
+
== Virus informàtics ==
Els virus informatics son programes que s'introduixen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades.  
+
Els virus informàtics són programes que s'introduixen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades.  
   −
Estes accions son:
+
Estes accions són:
 
*Unir-se a un programa.
 
*Unir-se a un programa.
 
*Mostrar mensages o imagens, generalment incomodes.
 
*Mostrar mensages o imagens, generalment incomodes.
 
*Ralentizar o bloquejar la computadora.
 
*Ralentizar o bloquejar la computadora.
*Destruir l'informacio almagasenada.
+
*Destruir l'informació almagasenada.
 
*Reduir l'espai en el disc.
 
*Reduir l'espai en el disc.
   −
Els tipos de virus informatics que existixen son:
+
Els tipos de virus informatics que existixen són:
*Cucs: arreplegant informacio, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
+
*Cucs: arreplegant informació, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
 
*Bombes llogiques o de temps: que s'activen quan succeix alguna cosa especial, com pot ser una data.
 
*Bombes llogiques o de temps: que s'activen quan succeix alguna cosa especial, com pot ser una data.
*Troyans: fa que les computadores vagen mes llents.
+
*Troyans: fa que les computadores vagen més llents.
*Virus falsos: informacio falsa.
+
*Virus falsos: informació falsa.
    
Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.
 
Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.
124 494

edicions