2504
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El terme "Dutsch" (alemany) data del [[sigle VIII]] i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels [[francs]].
El terme "Dutsch" (alemany) data del [[sigle VIII]] i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels [[francs]].
== Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich) ==
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
[[Archiu:Holyromanempire.png|thumb|upright|[[Sacre Imperi Romà Germànic]] cap a [[1630]]. Sobre les fronteres dels Estats actuals.]]
L'imperi medieval es derivava d'una divisió del [[Imperi carolingi]] en 843, que va ser fundat per [[Carlomagno]] en 800 i va existir en diferents formes fins a 1806. El seu territori s'estenia des del riu [[Eder]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.
[[Archiu:Lucas Cranach (I) workshop - Martin Luther (Uffizi).jpg|thumb|150px|left|Martín Lutero (1483-1546) va iniciar la Reforma Protestant.]]
Baixe el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxonia|Saxonia]], [[Ducate Franconia|Franconia]], [[Ducat de Suabia|Suabia]], [[Ducat de Turingia|Turingia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] d'estes regions en 962. Baixe el regnat de la [[Dinastia salia]] ([[1024]]-[[1125]]), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de [[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baixe els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la [[Lliga Hanseática]].
L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà asda a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del sigle XV, els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==