Canvis

== Història ==

== Història ==

Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'àrap /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.  

Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'[[àrap]] /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.  

L'assentament se remonta a l'época [[iber|ibera]] de la qual s¡han descobert restos arqueològics.

L'assentament se remonta a l'época [[iber|ibera]] de la qual s¡han descobert restos arqueològics.

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', aixina com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', aixina com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].

Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una [[paella]] jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

== Administració ==

== Administració ==