Canvis

José Sanchis Bergón (edita)

Revisió de 22:24 7 dec 2015

9 bytes afegits , 22:24 7 dec 2015

m

Llínea 11: Llínea 11:

Desenrollà la seua professio en [[Valéncia]] a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en [[1904]]),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo [[Ajuntament de Valéncia]]. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valéncia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Paris]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].

−

Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en [[1905]] fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de giner de 1906 fins giner de 1907,<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del sigle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

+

Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en [[1905]] fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de [[giner]] de [[1906]] fins giner de [[1907]],<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del sigle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federacio Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associacio Valenciana de la Caritat]] en 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits.

Llínea 17: Llínea 17:

[[Archiu:Josep Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|left|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associacio Valenciana de la Caritat (1906)]]

−

Fruit ~~de la seua~~ decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

+

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

=== Activitat colegial ===

Jose2

Administradors

126 672

edicions