123 643
edicions
Canvis
mLlínea 2:
Llínea 2: − + − + − + − A França, es parla de l'[[etnologia social]] o l'[[antropologia social]], als Estats Units simplement antropologia, unint aixina tots els aspectes: [[arqueologia]], [[antropologia física]], de la [[sociologia]] a l'[[antropologia cultural]], un terme este que acaba sent només una indicació de quin siga el método predominant per al mateix objecte d'estudi.+
→Història
== Història ==
== Història ==
Etnologia és un terme introduït per [[Alexandre-André-César de Chavannes]] l'any [[1787]], dins la seua obra [http://books.google.cat/books?id=sacUAAAAQAAJ&dq=Essai+sur+l%E2%80%99%C3%A9ducation+intellectuelle+avec+le+projet+d%E2%80%99une+science+nouvelle&printsec=frontcover&source=bl&ots=SFck9tIB8O&sig=Rd5ID0xbiIEGY2I212NS42N3wOI&hl=ca&ei=a9UwS6f_F8zF_gaUrMmMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false/''"Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle"''] en el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit al llarc del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es van anar donant conte de la verdadera complexitat d'allò que nomenaven pobles "primitius" o pobles "salvages", que en un principi consideraven formes simples d'organisació social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fon utilisat inicialment en la seua vertent física, la ciència que estudia la classificació de les races, per despuix passar a designar, durant el segle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".
Etnologia és un terme introduït per [[Alexandre-André-César de Chavannes]] en l'any [[1787]], dins de la seua obra [http://books.google.cat/books?id=sacUAAAAQAAJ&dq=Essai+sur+l%E2%80%99%C3%A9ducation+intellectuelle+avec+le+projet+d%E2%80%99une+science+nouvelle&printsec=frontcover&source=bl&ots=SFck9tIB8O&sig=Rd5ID0xbiIEGY2I212NS42N3wOI&hl=ca&ei=a9UwS6f_F8zF_gaUrMmMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false/''"Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle"''] en el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit a lo llarc del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es varen donar conte de la verdadera complexitat d'allò que nomenaven pobles "primitius" o pobles "salvages", que en un principi consideraven formes simples d'organisació social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fon utilisat inicialment en la seua vertent física, la ciència que estudia la classificació de les races, per despuix passar a designar, durant el sigle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".
L'[[etnografia]] que inicialment només estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències llingüístiques dels diversos grups humans, hui realisa principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, oferix els seus resultats a l'etnologia la qual utilisa les dades etnogràfiques de forma comparativa.
L'[[etnografia]] que inicialment només estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències llingüístiques dels diversos grups humans, hui realisa principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, oferix els seus resultats a l'etnologia la qual utilisa les dades etnogràfiques de forma comparativa.
Hui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, este fet està motivat especialment pel naiximent d'una concepció textual de l'etnologia, [[antropologia|l’antropologia]]. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball d'investigació, recollir "dades" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa hui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, aixina com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "[[dialògica]]", interacció entre [[etnógraf]] i "natiu", durant el [[treball de camp]].
Hui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, este fet està motivat especialment pel naiximent d'una concepció textual de l'etnologia, [[antropologia|l’antropologia]]. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball d'investigació, recollir "dades" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa hui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, aixina com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "[[dialògica]]", interacció entre [[etnógraf]] i "natiu", durant el [[treball de camp]].
El terme etnologia canvia de significat encara hui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'estes, principalment el Regne Unit, França i els Estats Units, corrents diferents que es basen en teories i métodos d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. [[Claude Lévi-Strauss]] conscient d'esta situació, la va plasmar en un seu treball del [[1954]] ''"Les ciències socials en l'educació superior"'' publicat per la [[UNESCO]], i reproduïda a ''Antropologia Estructural'' ([[1958]]), que continua sent actualment un text de referència.
El terme etnologia canvia de significat encara hui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'estes, principalment el [[Regne Unit]], [[França]] i els [[Estats Units]], corrents diferents que es basen en teories i métodos d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. [[Claude Lévi-Strauss]] conscient d'esta situació, la va plasmar en un seu treball del [[1954]] ''"Les ciències socials en l'educació superior"'' publicat per la [[UNESCO]], i reproduïda a ''Antropologia Estructural'' ([[1958]]), que continua sent actualment un text de referència.
El desenroll de la investigació ha demostrat que ya no és possible separar l'etnologia, de l'antropologia i de la història. El món acadèmic britànic parla en general de l'[[antropologia social]].
El desenroll de la investigació ha demostrat que ya no és possible separar l'etnologia, de l'antropologia i de l'història. El món acadèmic britànic parla en general de l'[[antropologia social]].
En França, es parla de l'[[etnologia social]] o l'[[antropologia social]], en els Estats Units simplement antropologia, unint aixina tots els aspectes: [[arqueologia]], [[antropologia física]], de la [[sociologia]] a l'[[antropologia cultural]], un terme este que acaba sent només una indicació de quin siga el método predominant per al mateix objecte d'estudi.
== Etnòlecs ==
== Etnòlecs ==