Canvis

Al [[febrer]] del [[2009]] l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]

Al [[febrer]] del [[2009]] l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[segle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[segle XIII|sigles XIII]] i [[segle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[segle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   

L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[segle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.

L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[segle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.