Canvis

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, despuix de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, despuix de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

Els sigles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.  

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.  

[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]

[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]

* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].

* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i  correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els sigles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].

[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]

[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]

{{AP|La Vila d'Alzira}}

{{AP|La Vila d'Alzira}}