Canvis

[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940]]

[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940]]

'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]]. En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre |autor=Jesús Hernández Martínez |títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial|editorial=Ediciones Nowtilus |lloc=|data=2011|isbn=9788499672656|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].  

 

En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre |autor=Jesús Hernández Martínez |títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial|editorial=Ediciones Nowtilus |lloc=|data=2011|isbn=9788499672656|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

== Referències ==

== Referències ==