Canvis

A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'[[any]] [[358]], en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'[[any]] [[358]], en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, ''Basili'' no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Després de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la [[diòcesis de Cesàrea de Capadocia|diòcesis de Cesàrea de Capadocia]], i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. ''Basili'' rebré aixina la herència de [[Sant Atanasi]], i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero el seu compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

Com li va succeir a atres ilustres personages, ''Basili'' no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Despuix de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la [[diòcesis de Cesàrea de Capadocia|diòcesis de Cesàrea de Capadocia]], i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. ''Basili'' rebré aixina la herència de [[Sant Atanasi]], i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero el seu compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesàrea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat  en hospicis, orfandats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesàrea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat  en hospicis, orfandats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.