Canvis

'''Nino Bravo''' no se dona per vençut i crea el quintet "Los Superson" junt a Salvador Pelejero, Vicente López i els germans Pepe i Vicente Juesas. Este conjunt serà el que li acompanyarà en totes les seues actuacions fins al final de la seua carrera artística. No obstant, tenen que fer un paréntesis en les seues actuacions pel servici militar de '''Nino Bravo''', que complix en la Marina de [[Cartagena]].  

'''Nino Bravo''' no se dona per vençut i crea el quintet "Los Superson" junt a Salvador Pelejero, Vicente López i els germans Pepe i Vicente Juesas. Este conjunt serà el que li acompanyarà en totes les seues actuacions fins al final de la seua carrera artística. No obstant, tenen que fer un paréntesis en les seues actuacions pel servici militar de '''Nino Bravo''', que complix en la Marina de [[Cartagena]].  

Al seu regrés se posa a treballar en una oficina, i realisa la seua presentació com a cantant soliste en el Festival de la Cançó de [[Vall Uxó]] en [[1968]].

Al seu regrés se posa a treballar en una oficina, i realisa la seua presentació com a cantant soliste en el Festival de la Cançó de [[Vall d'Uxó]] en [[1968]].

Va realisar ses primeres gales i un recital en el [[Teatre Principal de Valéncia]] que solament li reportaren pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contractà per quatre anys. El seu primer senzill se gravà en cançons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Participà en el festival de la cançó de [[Barcelona]] en el tema "No debo pensar en ti", a on fon eliminat.

Va realisar ses primeres gales i un recital en el [[Teatre Principal de Valéncia]] que solament li reportaren pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contractà per quatre anys. El seu primer senzill se gravà en cançons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Participà en el festival de la cançó de [[Barcelona]] en el tema "No debo pensar en ti", a on fon eliminat.

Pero en l'estiu de [[1969]], [[Augusto Algueró]] li va donar "Te quiero, te quiero", cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant [[Lola Flores]] i l'actriu [[Carmen Sevilla]] no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un éxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A Te quiero, te quiero li seguiren Noelia, Perdona, Mi gran amor, Esa será mi casa, Mi querida mamá, Voy buscando, Un beso y una flor, Libre, entre atres.

Pero en l'[[estiu]] de [[1969]], [[Augusto Algueró]] li va donar "Te quiero, te quiero", cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant [[Lola Flores]] i l'actriu [[Carmen Sevilla]] no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un éxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A "Te quiero, te quiero" li seguiren "Noelia", "Perdona", "Mi gran amor", "Esa será mi casa", "Mi querida mamá", "Voy buscando", "Un beso y una flor", "Libre", entre atres.

Participa en la selecció per al Festival d'Eurovisió en dos ocasions. La primera és en [[1970]] en el tema Esa será mi casa, que no conseguí arribar a la final que guanyà [[Julio Iglesias]] en Gwendolyne (com a curiositat, las cançons són cantades per dos intérpretes, Ésa será mi casa es interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de [[Valerio Lazarov]], Pasaporte a Dublín, a on quedà en segona posició. La cantant [[Karina]] fon la escollida.

Participa en la selecció per al [[Festival d'Eurovisió]] en dos ocasions. La primera és en [[1970]] en el tema "Esa será mi casa", que no conseguí arribar a la final que guanyà [[Julio Iglesias]] en "Gwendolyne" (com a curiositat, les cançons són cantades per dos intérpretes, "Ésa será mi casa" és interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de [[Valerio Lazarov]], Pasaporte a Dublín, a on quedà en segona posició. La cantant [[Karina]] fon la escollida.

El 20 d'abril de [[1971]] contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Després viaja a [[Buenos Aires]] a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de "tangos" argentí Ledesma.

El [[20 d'abril]] de [[1971]] contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Després viaja a [[Buenos Aires]] a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de "tangos" argentí Ledesma.

El 24 de giner de [[1972]] naix la seua primera filla, Amparo. Poc despuix edita el seu tercer àlbum, titulat "Un beso y una flor", en el que obté gran éxit en [[Espanya]] i Hispanoamérica.

El [[24 de giner]] de [[1972]] naix la seua primera filla, Amparo. Poc despuix edita el seu tercer àlbum, titulat "Un beso y una flor", en el que obté gran éxit en [[Espanya]] i Hispanoamérica.

En novembre de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels Estats Units, no podria haver votat pel seu propi país. Semanes despuix ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".

En [[novembre]] de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels [[Estats Units]], no podria haver votat pel seu propi país. Semanes més tart ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".

El 14 de març de [[1973]] realisa la seua última actuació en [[Valéncia]], dins del Parador 73 de les conegudes [[Falles]] valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el [[Himne de Valéncia]] ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc despuix la que seria l'última actuació de l'intérpret [[valencià]].

El [[14 de març]] de [[1973]] realisa la seua última actuació en [[Valéncia]], dins del Parador 73 de les conegudes [[Falles]] valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el [[Himne de Valéncia]] ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc despuix la que seria l'última actuació de l'intérpret [[valencià]].

== Mort i anys posteriors ==

== Mort i anys posteriors ==

La matinada del dilluns [[16 d'abril]] de [[1973]], '''Nino Bravo''', acompanyat pel seu guitarriste i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo, se n'anaren pronte de [[Valéncia]] cap a [[Madrit]]. Un mes ans '''Nino Bravo''' s'havia fet manager del Dúo i el motiu del viage no era atre que acodir al estudi de gravació per a que posaren la veu per al single. Ademés del patrocini, Nino també tenia alguns compromisos menors en la seua pròpia casa de discs (Polydor-Fonogram) i el regrés estava proyectat per al dimarts 17 per la nit.

La matinada del [[dilluns]] [[16 d'abril]] de [[1973]], '''Nino Bravo''', acompanyat pel seu guitarriste i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo, se n'anaren pronte de [[Valéncia]] cap a [[Madrit]]. Un més ans '''Nino Bravo''' s'havia fet manager del Dúo i el motiu del viage no era atre que acodir al estudi de gravació per a que posaren la veu per al single. Ademés del patrocini, Nino també tenia alguns compromisos menors en la seua pròpia casa de discs (Polydor-Fonogram) i el regrés estava proyectat per al [[dimarts]] 17 per la nit.

S'havia propost realisar el viage en avió (no seria la primera vegada), pero finalment per diverses circumstàncies se va decidir fer-ho en el coche que fa poc havia adquirit Nino en [[Valéncia]], un BMW 2800 de [[1970]] en placa de matrícula GC-66192. Aixina, s'alluntaren de Valéncia per la Carretera Nacional III (N-III) entre les 7:30 i les 8:00. Faltaven casi 300 km per davant fins a  la capital d'[[Espanya]].

S'havia propost realisar el viage en avió (no seria la primera vegada), pero finalment per diverses circumstàncies se va decidir fer-ho en el coche que fa poc havia adquirit Nino en [[Valéncia]], un BMW 2800 de [[1970]] en placa de matrícula GC-66192. Aixina, s'alluntaren de Valéncia per la Carretera Nacional III (N-III) entre les 7:30 i les 8:00. Faltaven casi 300 km per davant fins a  la capital d'[[Espanya]].

Casi dos hores despuix de viage, se pararen a plenar el depòsit i menjar un poc en la localitat conquense de [[Motilla de Palancar]], i ans de les 10:00 proseguien el camí, pero a pocs quilómetros, en el terme municipal de [[Villarrubio]], en una corba en la que eixe mateix mes havia hagut un accident mortal, el vehícul BMW 2800 conduït pel cantant se n'ix de la carretera per un descuit i pega varies voltes de campana.

Casi dos hores despuix de viage, se pararen a plenar el depòsit i menjar un poc en la localitat conquense de [[Motilla de Palancar]], i ans de les 10:00 proseguien el camí, pero a pocs quilómetros, en el terme municipal de [[Villarrubio]], en una corba en la que eixe mateix més havia hagut un accident mortal, el vehícul BMW 2800 conduït pel cantant se n'ix de la carretera per un descuit i pega varies voltes de campana.

'''Nino Bravo''' i els ferits foren traslladats en vehículs de particulars a Tarancón, situat a 13 quilómetros. En un chicotet hospital de monges mercedàries cridat Santa Emilia reben les primeres cures i son traslladats en l'única ambulància que tenia el poble a [[Madrit]], i la distància era més o manco els 80 quilómetros. No obstant, a escassos quilómetros de la capital d'[[Espanya]], el cantant moria finalment, ingressant per lo tant mort en el "Centro Sanitario Francisco Franco" de [[Madrit]] (actual "Hospital Universitario [[Gregorio Marañón]]”)

'''Nino Bravo''' i els ferits foren traslladats en vehículs de particulars a [[Tarancón]], situat a 13 quilómetros. En un chicotet hospital de monges mercedàries cridat Santa Emilia reben les primeres cures i són traslladats en l'única ambulància que tenia el poble a [[Madrit]], i la distància era més o manco els 80 quilómetros. No obstant, a escassos quilómetros de la capital d'[[Espanya]], el cantant moria finalment, ingressant per lo tant mort en el "Centro Sanitario Francisco Franco" de [[Madrit]] (actual "Hospital Universitario [[Gregorio Marañón]]”)

Les causes de la mort mai foren revelades oficialment, tot apunta a possible neumotórax i a diversos politraumatismes sofrits en la zona abdominal, ya que encara que el coche tinguera cinturons de seguritat davanters (la norma que obligà el seu us es de [[1974]]) es molt provable que el cantant no el portara.

Les causes de la mort mai foren revelades oficialment, tot apunta a possible [[neumotórax]] i a diversos politraumatismes sofrits en la zona abdominal, ya que encara que el coche tinguera cinturons de seguritat davanters (la norma que obligà el seu us és de [[1974]]) és molt provable que el cantant no el portara.

Després de la seua mort apareix un disc pòstum, titulat "...Y Vol. 5", que inclou deu cançons gravades semanes ans de la seua defunció. Entre elles se troben "América, América", que se va convertir en tot un himne per als seus admiradors americans i en un dels seus grans èxits. També dins d'este disc apareix l'única cançó composta per Luis Manuel Ferri ('''Nino Bravo''') i titulada Vivir.

Després de la seua mort apareix un disc pòstum, titulat "...Y Vol. 5", que inclou deu cançons gravades semanes ans de la seua defunció. Entre elles se troben "América, América", que se va convertir en tot un himne per als seus admiradors americans i en un dels seus grans èxits. També dins d'este disc apareix l'única cançó composta per Luis Manuel Ferri ('''Nino Bravo''') i titulada Vivir.

La figura de '''Nino Bravo''' va reaparéixer en força en el panorama musical de parla hispana en [[1995]], quan s'edità l'àlbum "50 Aniversario". En esta producció discogràfica se feren , gràcies a la tècnica, duets entre el desaparegut artista i cantants d'èxit actuals. Pronte se va convertit en el disc més exitós del [[valencià]], i les vendes s'estimen en més d'un milló de copies.

La figura de '''Nino Bravo''' va reaparéixer en força en el panorama musical de parla hispana en [[1995]], quan s'edità l'àlbum "50 Aniversario". En esta producció discogràfica se feren , gràcies a la tècnica, duets entre el desaparegut artista i cantants d'èxit actuals. Pronte se va convertit en el disc més exitós del [[valencià]], i les vendes s'estimen en més d'un milló de copies.

A partir de l'aparició d'Internet, els seus admiradors han fet diverses propostes, com la organisació del Primer Encontre de Fans, Amics i Familiars de '''Nino Bravo''', o el recolzament a la creació del "Museu Nino Bravo" en [[Ayelo de Malferit]], la seua localitat natal. En agost de [[2007]] tornà a constituir-se el Club de Fans Oficial, que porta per nom "Volver a empezar" en referència a l'antic i extint club.

A partir de l'aparició d'Internet, els seus admiradors han fet diverses propostes, com la organisació del Primer Encontre de Fans, Amics i Familiars de '''Nino Bravo''', o el recolzament a la creació del "Museu Nino Bravo" en [[Ayelo de Malferit]], la seua localitat natal. En [[agost]] de [[2007]] tornà a constituir-se el Club de Fans Oficial, que porta per nom "Volver a empezar" en referència a l'antic i extint club.

En decembre de [[2007]] se publicà en [[Valéncia]] el llibre titulat "De Manolito a Nino Bravo", escrit per Boro Aranda, en el que se conta l'història de l'orige i principi musical de [[Nino Bravo]], en el primer grup, Los Hispánicos, que van formar Manuel Ferri, Salvador Aranda i Félix Sánchez. Edicions Generals de la Construcció. [[Valéncia]]. [[2007]]. ISBN 978-84-935157-7-3.

En [[decembre]] de [[2007]] se publicà en [[Valéncia]] el llibre titulat "De Manolito a Nino Bravo", escrit per Boro Aranda, en el que se conta l'història de l'orige i principi musical de [[Nino Bravo]], en el primer grup, Los Hispánicos, que varen formar Manuel Ferri, Salvador Aranda i Félix Sánchez. Edicions Generals de la Construcció. [[Valéncia]]. [[2007]]. ISBN 978-84-935157-7-3.

En l'actualitat se troba en cartellera una producció audiovisual titulada "Nino Bravo, ¡ el musical!" que conta en un elenc artístic modern. Un grup de deu músics interpreta en directe la banda sonora del espectàcul. Quatre cantants –dos masculins i dos femenins- posen veu a les cançons de Nino. Ademés de l'image i la veu de [[Nino Bravo]], que també està present en el escenari per mig d'una pantalla jagant.

En l'actualitat se troba en cartellera una producció audiovisual titulada "Nino Bravo, ¡ el musical !" que conta en un elenc artístic modern. Un grup de deu músics interpreta en directe la banda sonora del espectàcul. Quatre cantants –dos masculins i dos femenins- posen veu a les cançons de Nino. Ademés de l'image i la veu de [[Nino Bravo]], que també està present en el escenari per mig d'una pantalla jagant.

== Discografia ==

== Discografia ==

{{traduït de|es|Nino_Bravo}}

{{traduït de|es|Nino_Bravo}}

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Cantants]]

[[Categoria:Cantants]]