| − | El llati es una llengua antiga del grup indoeuropeu, del subgrup italic com l'osc, l'ombrià. En l'orige se parlava en la regio del Laci, en l'entorn de [[Roma]]. La conquista romana d'[[Italia]] fon la causa de la seua expansio extraordinaria. En [[Europa]] penetrà en la [[Gallia]], [[Hispania]], '''Illiria''', '''Africa''' i [[Dacia]] pel mig de l'administracio imperial, de la difusio de la cultura dominant, de les tropes de legionaris i del comerç.
| + | #REDIRECT [[Llatí]] |
| − | Despres de la caiguda de l'[[Imperi romà]] l'any 476, el llati evolucionà de manera divergent en les distintes regions de l'Imperi d'Occident, entre atres causes pels distints costums llingüistics dels pobles somesos. A poc a poc sorgiren llengües noves, emparentades i mes diferents, que formaren el grup de les llengües romaniques. Este grup de llengües compren actualment el [[valencià]], el [[castellà]], l'[[occità]], el [[català]], el [[frances]], l'[[italià]], el [[portugues]], el [[galec]], el [[sart]], el [[rumà]], el [[romanch]], el [[lladi]], el [[friolà]] i el [[francoprovençal]] o [[arpità]].
| |