Canvis

El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de [[Karl Marx]], filòsof i periodiste revolucionari [[Alemanya|alemà]], qui va contribuir en camps com la [[sociologia]], l'[[economia]] i l'[[història]], i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus alvanços en les seues teories.

El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de [[Karl Marx]], filòsof i periodiste revolucionari [[Alemanya|alemà]], qui va contribuir en camps com la [[sociologia]], l'[[economia]] i l'[[història]], i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus alvanços en les seues teories.

Marx i Engels es van basar en la filosofia alemana de Hegel i de Feuerbach, l'economia política [[Anglaterra|anglesa]] d'Adam Smith i de David Ricardo, i el [[socialisme]] i [[comunisme]] francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenrollar una crítica de la societat que fora tant científica com revolucionària. Esta crítica va conseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política.

Marx i Engels es varen basar en la filosofia alemana de Hegel i de Feuerbach, l'economia política [[Anglaterra|anglesa]] d'Adam Smith i de David Ricardo, i el [[socialisme]] i [[comunisme]] francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenrollar una crítica de la societat que fora tant científica com revolucionària. Esta crítica va conseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política.

Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del [[segle XX]], com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenroll de temes presents en l'obra de [[Maquiavel]] o [[Spinoza]]. També diversos sociòlecs i filòsofs, com [[Raymond Aron]] i [[Michel Foucault]], han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en [[França]].

Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del [[sigle XX]], com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenroll de temes presents en l'obra de [[Maquiavel]] o [[Spinoza]]. També diversos sociòlecs i filòsofs, com [[Raymond Aron]] i [[Michel Foucault]], han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en [[França]].

Des de la mort de Marx en [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia.  

Des de la mort de Marx en [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia.