Canvis

La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]].

La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]].

En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516.

En [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en [[1516]].

En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.  

En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.