804
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| matrícula_avió=
| matrícula_avió=
}}
}}
La '''República de Botsvana''' (i, manco freqüent, '''de Botswana''') (en [[idioma anglés|anglés]] ''Botswana'', en [[setsuana]] ''Lefatshe la Botswana'') és una nació del sur d' [[Àfrica]]. Abans era el protectorat [[Regne Unit|britànic]] de [[Bechuanalàndia]], Botsvana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en [[1966]]. Llimita al Sur en [[Suràfrica]], a l'Oest en [[Namíbia]], A l'Est en [[Zimbaue]], al Noroest en [[Angola]] i al Nort en [[Zàmbia]]. La [[ganaderia]] i la [[mineria]] dominen la seua [[economia]], estretament lligada a [[Suràfrica]]. La capital és [[Gaborone]].
== Història ==
Els ''batswana'', un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsvana, es referix al principal grup ètnic del país (els "[[Tswana]]" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres [[zulú]]s dels primers anys del [[sigle XIX]], el cridat [[Mfecane]]. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.
En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Després d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsvana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]].
A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesotho]]), i [[Suazinlàndia]] en [[1907]] demanaren i van rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en [[1920]] de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en [[1934]] regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en [[1951]], i la constitució de [[1961]] establí un consell llegislatiu consultant.
En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsvana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]].
Botsvana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.
== Política ==
Botsvana és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] en una [[democràcia representativa]] dins d'un sistema multipartidiste. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] és compartit entre el govern i el [[parlament de Botsvana]]. El [[poder judicial]] és independent dels atres poders.
D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la [[Casa de Caps de Botsvana]] - cambra alta - i la [[Assamblea Nacional de Botsvana]] - cambra baixa - dominada des de l'independència pel [[Partit Democràtic de Botsvana]].
== Organisació territorial ==
[[Image:220px-Botswana districts numbered.png|thumb|220px|Mapa actual dels districtes de Botsvana.]]
[[Botsvana]] està dividida en nou [[entitat]]s:
#[[Districte Central (Botsvana)|Central]]
#[[Districte de Ghanzi|Ghanzi]]
#[[Districte de Kgalagadi|Kgalagadi]]
#[[Districte de Kgatleng|Kgatleng]]
#[[Districte de Kweneng|Kweneng]]
#[[Districte norest (Botsvana)|Noroest]]
#[[Districte Nord-oest (Botsvana)|Noroest]]
#[[Districte Sud-est (Botsvana)|Surest]]
#[[Districte Sur (Botsvana)|Sur]]
== Geografia ==
Coordenades geogràfics: 22°S 24°E
Botsvana llimita al nort en [[Zàmbia]] (2 [[km]]), a l'est en [[Zimbaue]] (813 km), al sur en [[Suràfrica]] (1840 km) i a l'oest i al nort en [[Namíbia]] (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de [[Texas]], [[Estats Units]], encara que este siga un poc més gran. Botsvana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del [[Kalahari]], que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el [[delta de l'Okavango]], el delta interior més gran del món.
El seu punt més alt són els [[tossals de Tsodilo]], en 1489 [[msnm]], mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.
== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Botsvana es repartix entre set [[Ecorregions|ecorregions]]:
* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nort
* [[Sabana arborada de mopane del Zeneze]], en el nort i l'extrem est
* [[Praderia inundada del Zeneze]], en el delta del [[Okavango]]
* [[Salobrar del Zeneze]], en la depressió de [[Makgadikgadi]], en el nordest del país
* [[Sabana arborada d'Àfrica austral]], en l'est
* [[Sabana arborada del Kalahari]], en el centre
* [[Sabana xeròfila del Kalahari]], en el suroest
== Economia ==
Des de l'independència, Botsvana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha sigut d'un 9% anual de [[1966]] a [[1999]]. El govern ha mantingut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del [[2002]] i el [[2003]], i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/][http://www.stateofworldliberty.Org/report/continental.Html], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsvana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.
El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.
El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en [[2004]]). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsvana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)
== Demografia ==
A l'any [[2007]], Botsvana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
En Botsvana viuen més de 45 mil natius [[bosquimans]] o ''Basarawa'', especialment en el [[Kalahari]], on estos [[caçadors-recolectors]] habiten fa al manco 20 mil anys.
La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.
== Cultura ==
{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
|-----
! style="background:#efefef;" | Data
! style="background:#efefef;" | Nom en castellà
! style="background:#efefef;" | Nom local
! style="background:#efefef;" | Notes
|-----
| [[30 de setembre]] || Dia d'independència
| ''Independence Day (Botswana Day)'' ||
|}
== Deports ==
* [[Image:800px-Olympic flag svg.png|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
* [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]
== Enllaços externs ==
*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana.Htm Informació sobre Botsvana i mapes]
*[http://www.gov.bw Govern de Botsvana (en anglés)]
*[http://www.botswana-tourism.gov.bw Turisme de Botsvana (en anglés)]
*[http://arponera1305.googlepages.com/home Més Informació sobre Botsvana i mapes]
*[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/ Botswana i Zimbabwe: la relació entre llibertat i prosperitat]
*[http://www.stateofworldliberty.org/report/continental.Html Botsvana, segon país més lliberal d'Àfrica]
{{Traduït de|es|Botsuana}}