Canvis

[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]

[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]

El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar a [[Europa]] durant el [[segle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat a la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[segle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.

En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus van adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==