Llínea 40: |
Llínea 40: |
| === Orígens === | | === Orígens === |
| [[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]] | | [[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]] |
− | Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans. | + | Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans. |
| | | |
| ===Periodo islàmic=== | | ===Periodo islàmic=== |
Llínea 314: |
Llínea 314: |
| Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat. | | Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat. |
| | | |
− | A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. | + | A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]]. |
| | | |
| === Semana Santa === | | === Semana Santa === |