78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Interior de les coves de Sant Josep Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de...»
[[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]]
Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uixó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'Europa.
== Història ==
La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.
== Exploració ==
* N'hi ha referències del sigle XIX sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any '''[[1902]]''', quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
* En '''[[1915]]''' el prestigiós historiador [[Carles Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.
* En '''[[1926]]''', un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
* En '''[[1929]]''', mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
* Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.
* En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.
[[Categoria:La Vall d'Uixó]]
[[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]]
Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uixó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'Europa.
== Història ==
La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.
== Exploració ==
* N'hi ha referències del sigle XIX sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any '''[[1902]]''', quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
* En '''[[1915]]''' el prestigiós historiador [[Carles Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.
* En '''[[1926]]''', un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
* En '''[[1929]]''', mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
* Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.
* En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.
[[Categoria:La Vall d'Uixó]]
[[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]]