Canvis

Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

Durant segles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[segle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

Els rests descoberts a finals del [[segle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al atre bando d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.

El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.

També se sap que els capitells eren de bronze iq ue la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

També se sap que els capitells eren de bronze iq ue la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial del edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es a dir, Jules Cèsar divinisat.

Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial del edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es dir, Jules Cèsar divinisat.

El edifici patí mals per un incendi en el any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en el any [[110]].

El edifici patí mals per un incendi en l'any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en l'any [[110]].

== El Panteó reconstruït per Adrià ==

== El Panteó reconstruït per Adrià ==