124 521
edicions
Canvis
mLlínea 35:
Llínea 35: − + − +
→Decadència i Desamortisació. Segle XIX
Després de el decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en [[1657]].
Després de el decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en [[1657]].
== Decadència i Desamortisació. Segle XIX ==
== Decadència i Desamortisació. Sigle XIX ==
El [[segle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.
El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.
En [[1835]], a arraïl de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], el monasteri fon clausurat. Contava en eixe moment en onze monges.
En [[1835]], a arraïl de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], el monasteri fon clausurat. Contava en eixe moment en onze monges.