Canvis

[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]]

[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]]

Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre el horiçont fins a que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.

Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre el horiçont fins a que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora|hores]], de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.

== Dia solar mig ==

== Dia solar mig ==

És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.

És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el temps que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.

En la mateixa referència, el [[Sol]], se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, on any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.

En la mateixa referència, el [[Sol]], se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, temps que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.

== Dia sidèreu ==

== Dia sidèreu ==

També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits successius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.

També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.

En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu

En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu

El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.

El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.

En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.

En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una [[estrela]] i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.

Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.

Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.

== Dia com a concepte contraposat a nit ==

== Dia com a concepte contraposat a nit ==

També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que va des de la eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.

També se coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de la eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.

== Dies de la semana ==

== Dies de la semana ==