Canvis

28 bytes eliminats ,  16:15 5 set 2015
m
Llínea 86: Llínea 86:  
=== Arquitectura ===
 
=== Arquitectura ===
 
{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}
 
{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}
[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]
+
[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'iglésia de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]
Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, despuix d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.
+
Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors en Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino per que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, despuix d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, varen haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.
   −
{{vore també|Cupola del Brunelleschi}}
   
[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularisada de Nelli]]
 
[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularisada de Nelli]]
   −
L'arquitectura és la manifestació artística on s'observa més aviat la influència de l'antiguetat clàssica. Esta influència es posa en evidència en dos aspectes: d'una banda la utilisació dels elements formals de l'art grec i roma i, d'atra banda, la racionalisació de l'espai. Quant als elements formals es tornen a utilisar els [[ordes clàssics]] tal com els havia definit [[Vitruvi]] (toscà, dòric, jònic, corintí i compost), l'[[arc de mig punt]] desplaça l'arc apuntat i la [[cúpula]] de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.  
+
L'arquitectura és la manifestació artística a on s'observa més la influència de l'antiguetat clàssica. Esta influència es posa en evidència en dos aspectes: d'una banda l'utilisació dels elements formals de l'art grec i roma i, d'atra banda, la racionalisació de l'espai. Quant als elements formals es tornen a utilisar els [[ordes clàssics]] tal com els havia definit [[Vitruvi]] (toscà, dòric, jònic, corintí i compost), l'[[arc de mig punt]] desplaça l'arc apuntat i la [[cúpula]] de mija esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.  
   −
La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[círcul]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seua regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'ampraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...
+
L'unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament l'importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[círcul]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seua regularitat perfecta. Per lo que fa als elements decoratius s'ampraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...
   −
Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaiximent|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, llògicament, sorgí en una [[ciutat]] on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, a l'Europa de les grans [[catedral]]s, s'implantà en dificultats.
+
Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaiximent|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, llògicament, sorgí en una [[ciutat]] a on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, en l'[[Europa]] de les grans [[catedral]]s, s'implantà en dificultats.
    
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
 
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de fusta en cassetons.  
+
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, en els capitells clàssics (en preferència el corinti, encara que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de [[fusta]] en cassetons.  
    
==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====
 
==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====
123 959

edicions