124 718
edicions
Canvis
mLlínea 27:
Llínea 27: − Naixque en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" /> + − + + + + + + + + + + + + + + + − Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava posseir algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era mes carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres infants de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats. Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de 1888 assisti a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en 1965 rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Trague bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren la seua interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de 1884) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en 1894, quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digue que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li respondíó: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref> − El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construise una casa en un [[taller]], a on portarien a veta nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà. El menut Albert creció motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademes, el seu tio incentivó les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgacio cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religio; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demes assignatures. Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prove dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificacio escolar de Suïssa (un 6 en Suïssa es la millor calificacio) en l'alema (un 6 es la pijor nota).<ref>Certificat de graduacio d'Einstein en 1896 emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en els totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permaneixeu en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu titul de bachiller decidi abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germa major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels Nadals de 1894, Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/> − Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el titul de bachiller, tingue que presentar-se a una prova d'acces que suspengue a causa d'una calificacio deficient en una assignatura de lletres. Aço supongue que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el titul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingue el titul de bachiller alema en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suizo. A fins de 1896, a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'Europa central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/> − Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobri l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. Tambe prengue contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingue que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixque a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de 1903, despuix que abdos contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que nomes se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigue malalt de mort i consenti. Mes sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>
→Infancia
=== Infancia ===
=== Infancia ===
Naixqué en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en [[1876]], quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />
En 1880 la familia se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino també per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>
En [[1880]] la família se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despuix de endeutar a tota la familia. Aço causà un trauma no nomes per a Albert sino també per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>
Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava posseir algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.
Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de [[1888]] assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en [[1965]] rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de [[1884]]) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en [[1894]], quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>
El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un [[taller]], a on portarien a veta nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.
El menut Albert va creixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demés assignatures.
Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alema (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>
Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>
Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdos contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>
=== Joventut ===
=== Joventut ===
Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".
Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".