Canvis

Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.

Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.

Les distancies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 quilómetros; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmania]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separacio del restant dels continents, a traves dels mars mes tempestuosos del mon, és un barrera infranquejable i explique la carencia total d'una fauna superior. L'existent es nomes fauna costera d'adaptacio aquatica o volatil i la seua font d'alimentacio es troba en el mar.

Les distancies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 quilómetros; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separacio del restant dels continents, a traves dels mars mes tempestuosos del mon, és un barrera infranquejable i explique la carencia total d'una fauna superior. L'existent es nomes fauna costera d'adaptacio aquatica o volatil i la seua font d'alimentacio es troba en el mar.

L'aspecte general del Continent Antàrtic es el d'una gran meseta interior, la [[Meseta Polar]], que te una altura que en el mateix [[Polo Sur]], alcança als 3.000 metros, dels quals 2.700 metros correspon a l'espessor de gel. Esta cobertura, que fa de l''''Antàrtida''' el continent de major altura mija del mon (2.000 metros sobre el nivell del mar), amaga el relleu subjacent, permetent que nomes sorgixen aquelles formacions montanyoses que superen en altura a l'espessor del [[gel]] que les cobrix.

L'aspecte general del Continent Antàrtic es el d'una gran meseta interior, la [[Meseta Polar]], que te una altura que en el mateix [[Polo Sur]], alcança als 3.000 metros, dels quals 2.700 metros correspon a l'espessor de gel. Esta cobertura, que fa de l''''Antàrtida''' el continent de major altura mija del mon (2.000 metros sobre el nivell del mar), amaga el relleu subjacent, permetent que nomes sorgixen aquelles formacions montanyoses que superen en altura a l'espessor del [[gel]] que les cobrix.